Com protegeix Barcelona el seu patrimoni arquitectònic?

2 de Maig de 2018

Casa Estapé, classificada com a bé de categoria C (Bé d’Interès Documental).

L’arquitectura històrica de Barcelona ha estat lligada tradicionalment a eterns conflictes d’interessos entre la seva preservació patrimonial i la seva afectació urbanística. Conflictes que normalment se solucionaven en pro d’un suposat progrés i desenvolupament de la ciutat, més que no pas vetllant per la conservació patrimonial dels edificis. De fet, la legislació existent des de mitjan segle XX només va servir per inventariar edificis d’interès, però no va ser prou eficaç per a protegir-los d’enderrocs i transformacions, sovint arbitràries i només justificades per l’especulació immobiliària, especialment als anys setanta.

La creixent conscienciació social i institucional en relació al patrimoni, juntament amb el traspàs de competències de l’Estat a la Generalitat de Catalunya, va portar a l’aprovació de la Llei del Patrimoni Cultural Català (Llei 9/1993). Aquell nou marc havia de servir precisament per a protegir, conservar, investigar, difondre i fomentar el patrimoni cultural català. A partir de llavors, doncs, el patrimoni quedava protegit en tres categories: Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) i Altres Béns.

A Barcelona, el debat entre conservació de patrimoni i desenvolupament urbanístic es va intentar resoldre a través dels Plans Especials de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg, una normativa aprovada l’any 2000. Aquests plans han servit per a millorar la convivència entre els planejaments urbanístics i els criteris de conservació dels béns catalogats. S’hi fixen quatre nivells de protecció que recullen i complementen els que s’havien establert en la Llei del Patrimoni Cultural Català: per ordre d’importància, hi ha els béns amb un nivell A (BCIN), els béns de nivell B (BCIL), els de nivell C (Bé d’Interès Urbanísitic) i els de nivell D (Bé d’Interès Documental).

(…)

Llegir aquí l’article sencer: Núm 01 – Maig.pdf